PORTADA I INTRODUCCIÓ

L’elecció del tema dels nostre treball no ens va suposar cap dificultat, ja que teníem clar que el faríem sobre un tema que englobés o bé l’època republicana o bé  l’època franquista. Ja que les dos sempre hem sentit una fascinació per aquests moments històric , que s’apropen en el temps a la nostra època.  Tot i així, un dels fets que ens van impulsar a parlar sobre l’educació va ser  l’època històrica que estem vivint actualment. És a dir, totes les retallades que estem patint que creiem que està desfent el sistema educatiu públic, el qual  permet a tothom accedir a una educació digna; un altre factor que vam tenir en compte va ser el fet de voler imposar la religió catòlica a totes les aules; l’abdicació del rei ens va fer pensar si realment es necessària la monarquia i de no ser així quin sistema polític voldríem. I altres fets que ens van inspirar van ser totes les històries que havíem escoltat dels nostres avis i pares, les quals parlaven d’un sistema opressor, i com l’educació en aquell temps era molt diferent a la que tenim ara. Com a resultat de tots aquets factors vam decidir fer el nostre treball sobre  “ L’educació durant la segona república i l’educació durant el franquisme”.  Però un cop que vam aprofundir sobre el tema de l’educació durant el franquisme, ens vam indignar al saber la situació de desigualtat a la que es trobava sotmesa la dona. Per aquest motiu vam decidir canviar lleugerament el tema del nostre treball, i el vam centrar en l’educació de la dona,  titulant així el nostre treball “l’educació de la dona durant la segona república i durant el franquisme”.

Els objectius del nostre treball estan orientats a entendre els dos sistemes educatius que precedeixen  al nostre. Primerament volem constatar les diferències entre l’educació de la segona república i l’educació franquista. Un altre punt que volem resoldre és si la finalitat de l’educació franquista era ensenyar, és a dir, formar persones amb esperit crític o adoctrinar-les per tal de que no qüestionessin al règim franquista.  

El primer pas que vam seguir va ser mirar a la web xtec.com, com fer un treball de recerca per tal de saber quins eren punts que havíem de seguir. Un cop vam saber estructurar el treball vam fer un índex el qual ens organitzava el treball en capítols. Però la nostra primera tasca de recerca consistia saber com buscar informació. La qual la vam trobar en biblioteques nacionals i cercadors científics online altament qualificats  com Dialnet, TDR (Tesis Doctorals en Red)... dels quals vam extreure tesis doctorals, articles científics, articles de revistes que després ens vam llegir i dels quals vam seleccionar  dades rellevants. També vam utilitzar diferents cercadors d’arxius com hemeroteques, cartoteques, cinemateques dels que vam aprofitar alguns documents històrics. 

Tot i que una de les coses que més ens va cridar l’atenció va ser una web de represaliats pel franquisme, una web basada en un projecte que es dedica a recuperar la identitat de tots aquells que o bé van ser assassinats a mans dels franquistes o van desaparèixer sense deixar cap rastre, tot això un cop instaurat el règim franquista. Una de nosaltres va poder trobar el seu besavi que finalment vam saber que va ser afusellat.

Una part essencial del nostre treball van ser les entrevistes realitzades per una banda, a la gent gran de la residència Desalup que ens van donar testimoni de les seves vivències durant la seva infància que coincidí amb el període històric de la II República,  ens van explicar com era anar a escola en aquells temps.  Per altra banda vam contactar amb la mesa de la República de Nou Barris els quals van respondre a una sèrie de preguntes que nosaltres els hi vam plantejar sobre l’educació durant la república i el franquisme. Per últim també vam comptar amb els testimonis dels nostres pares, avis i amics seus que ens van explicar de manera més propera com van viure ells aquelles èpoques.

I una altra de la part pràctica que vam dur a terme va ser la investigació feta als arxius històrics de Barcelona. On el primer que vam fer va ser demanar cita amb una antelació de tres setmanes. Un cop allà vam aconseguir tenir a les mans tenir arxius com un diari escrit per una mestra de la república que estava dirigint unes colònies escolars, aquest quadern venia acompanyat per dibuixos fets pels mateixos nens. Tot i així la llàstima va ser no poder fet fotocòpia d’aquests arxius.

Va arribar un punt  en que vam emmagatzemar molta quantitat de bibliografia i això feia que no poguéssim abastar tota la bibliografia en carpetes de l’ordinador. Per això vam decidir que seria una bona  idea crear una pàgina web per tal de tenir organitzada i disponible online tota la informació. Però actualment la nostra pàgina web s’ha convertit en una manera per difondre tot el treball que hem fet. En la qual no només hem compartit la bibliografia i els capítols redactats sinó que també conté una fonoteca amb poemes recitats, d’autors que defensaven la llibertat en temps d’opressió i van demostrar que “la poesia es una arma cargada de futuro”.  També hem inclòs una hemeroteca que té arxius històrics com per exemple, el comiat del mestre, filòsof i poeta Antonio Machado que expressa com li agradaria poder quedar-se a Madrid lluitant al costat del seu poble. I una videoteca plena de conferències, documentals i entrevistes de les que destaquem l’entrevista a Federica Montseny, ministra i sindicalista anarquista i defensora dels drets de la dona. A més hem contrastat totes les dades el treball amb xifres i taules econòmiques que demostren la quantitat de diners invertida en l’educació al llarg de casi tot el segle XX fins l’actualitat  a càrrec dels diferents governs.

Volem destacar que no el considerem un treball més de l’escola sinó que a mesura que descobríem tots els personatges que van estar implicats en la millora de la cultura durant la República com Luis Cernuda, del qual vam trobar una fotografia d’ell muntat en un ase amb alforges plenes de llibres, portant la cultura a pobles remots. Així a través d’aquests documents, imatges, pel·lícules vam poder captar la realitat del moment, emocionant-nos ens els moments tendres, indignant-nos amb les injustícies i fins i tot plorant amb el sentiment d’impotència.

Un altre pas que vam seguir abans de redactar el treball, per poder estructurar-lo millor va ser l’elaboració d’uns mapes mentals, és a dir, agrupar la informació de manera sintètica. Que van ser, en un inici,  l’esquelet del nostre treball i la base sobre la qual vam començar a redactar. Podem dir que la redacció del treball va ser la part que més ens va costar ja que no havíem redactat mai un treball d’investigació. Finalment vam posar fotografies amb les quals ens fem una idea d’aquelles èpoques i també hem introduït a l’inici de cada capítol una cita perquè creiem que és importat completar els capítols amb paraules que demostrin la profunditat del tema.

L’últim pas va ser organitzar la bibliografia amb el programa Zotero el qual recull i administra totes les dades de la bibliografia. La qual es basa en ampli repertori de tesis doctorals aprovades oficialment, articles científics més actuals, articles de diferents revistes, pàgines web...

Segui il tuo corso, e lascia dir le genti!