LES CONSTRUCCIONS
La República va heretar una immensa mancança d’escoles i
mestres que venia arrossegant des de més de cent anys enrere. I per acabar amb
la precarietat de les escoles, poder proporcionar una educació digna per a
tothom, es va fer evident la necessitat de construir llocs ben adaptats per
l’ensenyança.
Per dur a terme el projecte de l’escola única al complet
i poder escolaritzar al major nombre de nens possible, la República necessitava
construir noves escoles i remodelar i adaptar les que ja havien. A Espanya
abans de la República hi havia 35.716 escoles nacionals, una xifra que
resultava insuficient i que demanava la creació de 27.171 més, per poder
escolaritzar al milió de nens que estava fora del sistema educatiu. També hem
de tenir en compte que la república va atorgar el dret de la dona a estudiar,
així que més de la meitat d’aquesta xifra eren nenes, que fins aquest moment no
havien tingut la oportunitat d’anar a escola. Aquest pla es va decidir durant
el primer bienni, l’anomenat reformista, també es va insistir en la
contractació d’uns 7.000 mestres.
El projecte de creació d’escoles incloïa la instauració
d’escoles de bressol, algunes de les quals es van construir a les mateixes
feines de les mares per tal que poguessin treballar mentre els seus fills eren
ben atesos; també s’hi va construir un nombre molt gran d’escoles de primera
ensenyança, ja que aquesta havia sigut considerada imprescindible per la
formació educativa dels nens perquè és el moment on aprenen a desenvolupar la
seva personalitat lligada amb el coneixement adquirits; les escoles de segona ensenyança
també van ser considerades molt necessàries per l’adaptació dels adolescents a
la realitat; i un gran nombre d’universitats que proporcionava als estudiants
de classes més baixes l’oportunitat de fer una un grau superior als qui
antigament només podien accedir la gent més benestant. Tot i que aquest projecte va ser difícil, tenint
en compte la curta duració de la Segona República, si que van poder aconseguir
molts dels seus objectius. 
La reforma educativa no es basava només en el nombre de
noves escoles que s’havien de construir sinó també en buscar llocs acceptables com locals donats
per l’ajuntament i garantir les eines
necessàries per fer-los aptes alhora d’impartir les classes. Tot i així la
situació era tant desesperançadora que fins i tot s’hi van donar casos on es
van adaptar sales d’autòpsia dels cementiris per donar classes, fet que ens pot
resultar indigne i vergonyós però que demostra com el govern república va
prioritzar l’educació, entenent aquesta com una eina necessària per futur dels
individus i de les societats.
Per altra banda, alhora de construir les noves escoles
s’hi invertir molts diners en les construccions d’aules que garantissin una
il·luminació natural homogènia, zones d’estudi i d’esbarjo, més biblioteques,
llocs on poder practicar esport, laboratoris... No va ser només un projecte
basat en l’educació sinó també en proporcionar llocs dignes i adaptats a les
modernitzacions de l’època volent crear un àmbit còmode pels estudis i treball
on els nens es sentissin a gust.
L’INSTITUT-ESCOLA
L’institut escola era una institució creada al 1918 que
pretenia elevar el nivell cultural d’Espanya i educar als ciutadans per tal que
es desenvolupessin fàcilment durant la vida, també va ser un centre
interclassista on assistien tant fills d’intel·lectuals com fills del
proletariat i de les classes menys benestants. Aquesta institució es a acabar
de consolidar amb l’arribada de la República.
El primer Institut-escola va ser construït a Madrid però
poc temps després s’hi van construir altres a Barcelona, Sevilla i València. El mètode d’ensenyança que impartien excloïa els llibres
de text i es mostrava defensor de l’educació més interactiva com ara excursions
a museus, treballs manuals, l’aprenentatge de llengües estrangeres i
s’utilitzaven llibres de lectura i de consulta.
Els alumnes enquadernaven els seus propis llibres amb els
apunts presos durant les classes i incloïen els seus dibuixos i esquemes com si
es tractes d’una enciclopèdia. Era una nova manera que ajudava als nens a
organitzar el seu propi treball al seu propi ritme.
Anaven a classe de dilluns a dissabte per aprendre a ser
creatius, productius i independents.
Les classes no superaven els 30 alumnes fet que
propiciava l’aprenentatge de forma amena i pràctica. També desenvolupaven les
assignatures d’art com la pintura, la dansa, la poesia... I aprenien molt de la
natura ja que feien excursions i s’hi dedicaven a analitzar fulles, insectes
cosa que propiciava un contacte directe amb la natura. També, un cop per
setmana visitaven algun museu o fàbrica i així mantenien un contacte directe
amb la cultura i la producció de l’època.
DEFICIT DE PLAZAS ESCOLARES
El franquismo, la escuela y el maestro (1936-1975)
Historia de la educación: Revista interuniversitaria, ISSN 0212-0267, Nº 8, 1989, págs. 167-180
No hay comentarios:
Publicar un comentario