L’EDUCACIÓ FRANQUISTA

L’escola del franquisme va suposar el trencament del model educatiu anterior, el model república, com ja hem comentat anteriorment,  l'educació era  més humana, la relació alumne professor era molt bona i els alumnes anaven a l’escola amb moltes ganes d’aprendre. 

Es va prohibir l’ús del català, l’euskera i el gallec, els nens i les nenes van tornar a estudiar en aules separades, els nens ja no aprenien, sinó simplement es dedicaven a memoritzar temari. Aquest trencament es va donar ja que al any 1939 el bàndol feixista guanyà la guerra, això va fer que totes les reformes fetes fins el moment, fossin substituïdes per un sistema on no interessava gaire que els nens aprenguessin, ja que tenien que ser preparats per treballar, ja que molts nens començaven a treballar al 12 anys, o inclús abans. En aquest nou sistema educatiu l’alumne deixa de ser el protagonista, i dona pas a que el mestre ocupi aquest lloc.

També  cal destacar que l’educació de la república no només va ser substituïda a nivell de les aules, si no que a nivell del professorat, també es va veure molt afectat, trobem el cas de molts professors els quals no van poder tornar a exercir com a tal per haver tingut una vida política molt activa durant la república, o be per haver defensat aquesta, tots aquests professors es van veure fora del sistema educatiu, un dels principals objectius era eliminar a tots aquells que havien introduït idees de reforma i llibertat a la societat del moment.

Moltes de les escoles privades, que en gran majoria eren catòliques,  durant la II República havien estat tancades i es van tornar a obrir durant el franquisme, de la mateixa manera també es van tancar moltes escoles públiques que havien estat obertes durant la república.  Així doncs, segons dades consultades en 1931 l’ensenyança privada era del 28,9%, mentre que en 1943 va ser del 70,7%.  També en 1947 hi havien 921 instituts, 119 d’ells públic i 802 privat lligats a l’església.  Això representava una gran quantitat d’ingressos econòmics per a l’esgésia.

L’escola franquista es va caracteritzar, per diversos trets; una educació on l’església va  torna a agafar un paper molt important, ja que la religió torna a ser una matèria obligada a tots els centres educatius, a més a més l’església també tenia el poder per fer una inspecció de l’ensenyament que s’estava donant a tots els centres.

És important dir que aquesta nova educació estava basada en una disciplina molt estricta, on tots els alumnes obeïen al professor, ja que ell sempre tenia la raó i ningú els hi podia portar la contraria. El franquisme,va abolir la co-educació, això vol dir que nens i nenes, tornen a estudiar per separat. I a més les assignatures que estudiaven els nens i les nenes eren diferents, preparant d’aquesta  manera als nois per treballar, i a les noies per servir a casa i a preparar-se pel matrimoni.

Els nois cursaven la “Formacion del Espiritu Nacional” o també coneguda com FEN, que consistia en un conjunt de coneixements que els nois tenien que assolir, sobre l’organització de l’estat franquista i sobre els seus elements fundamentals, era una matèria cursada entre el 10 i el 17 anys. També s’estudiava la democràcia orgànica que segons la FEN era la família, el municipi i el sindicat (sindicat  entés com La Falange, única argupació de treballadors legal en aquell moment). Aquesta matèria tenia l’objectiu d’exaltava el patriotisme i la la virilitat dels homes.

I les noies havien de cursar “Labores del Hogar” en aquesta matèria ensenyaven a les dones a ser bones esposes, i a saber mantenir una família, amb articles com aquest “En el concepto cristiano del hogar, la mujer es esencialmente la esposa y la madre que gobierna la casa, atiende al marido y educa a los hijos; el hombre es el obrero de la familia, el que le ha de proporcionar lo necesario para su sustento y desarrollo”, aquesta matèria sometia a la dona al control i l’autoritat del home, ho podem veure clarament en aquest article “La que no soporta un mal genio o una cara hosca, o una contestación desabrida, la tenaz en sostener su punto de vista, está condenada a sufrir mucho”, on ens diuen clarament que la dona ha de estar disposada aguantar el mal caràcter del home, o bé en aquest altre “Las mujeres  nunca descubren nada; les falta, desde luego el talento creador, reservado por Dios para inteligencias varoniles”, també deixava a la dona exclosa dels àmbits socials, polítics i culturals.

A Catalunya, al País Basc i a Galícia en concret, va afectar també a nivell lingüístic, ja que va quedar prohibida qualsevol llengüa no-oficial, és a dir, qualsevol llengua que no fos l’espanyola. Això volia dir que en l’àmbit educatiu no era acceptat el bilingüisme i per tant totes les assignatures es donaven en la llengua castellana.

Durant el franquisme es va invertir poc en educació i com a cpnsequüència el nivell de les escoles públiques era molt baix ja que no es tenien recursos necessàris i els qui acostumaven a anar a escola eren els fills de les famílies de classes socials més baixes. Pe altra banda, les famílies més benastants  enviaven als seus fills a escoles privades de caire més conservador. Això reafirmava les diferències entre les classes socials i excloïa als sectors més apartats de la societat.

Una altra de les característiques que els nens patien era el fet d’haver de cantar l’himne de la falange, “cara al sol” “Cara al sol con la camisa nueva que tú bordaste en rojo ayer: me hallará la muerte si me lleva y no te vuelvo a ver. Formaré, junto a mis compañeros que hacen guardia sobre los luceros, impasible el ademán, y están presentes en nuestro afán. Si te dicen que caí, me fui al puesto que tengo allí. Volverán banderas victoriosas al paso alegre de la paz y traerán prendidas cinco rosas: las flechas de mi haz. Volverá a reír la primavera, que por cielo, tierra y mar se espera. Arriba escuadras a vencer que en España empieza a amanecer”.

privilegi.

Un altre aspecte a destacar de l’educació del franquisme, es la relació alumne professor, com sabem la relació entre l’alumne i el professor durant la II república era molt bona, és a dir hi havia respecte recíproc entre mestre i alumne i una certa igualtat entre les dues parts. En canvi, durant el franquisme veiem un gran canvi, ja que el mestre era autoritari i imposava respecte entre els estudiants.

Una frase que es va estendre durat el franquisme deia: “ La letra con sangre entra” per això, es van imposar els  càstics  físics; uns exemple del qual seria donar amb la regla als dits, fer posar a l’alumne en forma de creu amb llibres a les mans, de cara a la paret, i fins i tot, en els casos més extrems els mestres podien arribar a llençar esborradors, guixos… I també hi havia els càstics psicològics, que podien arribar a ser més perjudicials perquè minvaven la teva integritat mental dels nens, com ara, posar unes orelles de burro, deixar a l’alumne en evidencia davant de tota la classe, i reconèixer públicament els seus errors.

Per acabar podem dir que era una educació basada en l’adoctrinament i en la supressió de llibertats i d’igualtat entre mestre i alumnes fins al punt de ser capaços de utilitzar càstics físics i mentals contra els nens. I un dels fets que més ens va sobtar és que els estudiants aprovaven amb una nota mínima de dos, demostrant així el poc interés en una societat amb gent educada.