Els mestres eren essencials per estendre els ideals de la República ja que no eren
"Los educadores españoles estamos, como nadie, obligados a ser los defensores más entusiastas de la República. Tenemos el deber de llevar a las escuelas las ideas esenciales en que se apoya: libertad, autonomía, solidaridad, civilidad. Ningún poder puede haber sobre estas ideas; nadie que sea educador puede oponerse a ellas, ya que constituyen también la base de la Educación Nueva".
Així doncs per aconseguir tot això la República els havia de reconèixer la importància que tenien a nivell social i econòmic ja que els havia estat negada des de sempre, forçats a viure en unes males condicions de vida i amb un treball poc recompensat.
Per assolir l’objectiu de tenir bons mestres, la República, els hi va augmentar el sou a 3000 pessetes reconeixent així l’esforç que comportava el seu treball. Aquest fet també va fer que augmentés el seu estatus social.
Però desafortunadament aquest no era l’únic obstacle que tenia la República per aconseguir els mestres somniats, sinó que s’hi van donar compte que la formació que devien passar els aspirants a mestres era tan baixa que ni tan sols els hi demanaven el batxillerat.
Per resoldre aquest fet es van crear cursos pedagògics i renovadors pels mestres que ja treballaven i també van començar a demanar el batxillerat i assolint així una sòlida formació cultural, aquests objectius es van convertir en el pla de l’Escola Normal.
Això ja va significar un gran avenç en l’educació ja que va elevar el nivell d’estudis i de coneixements que adquirien tant mestres com alumnes.
Però desafortunadament aquest no era l’únic obstacle que tenia la República per aconseguir els mestres somniats, sinó que s’hi van donar compte que la formació que devien passar els aspirants a mestres era tan baixa que ni tan sols els hi demanaven el batxillerat. Per resoldre aquest fet es van crear cursos pedagògics i renovadors pels mestres que ja treballaven i també van començar a demanar el batxillerat i assolint així una sòlida formació cultural, aquests objectius es van convertir en el pla de l’Escola Normal.
Això ja va significar un gran avenç en l’educació ja que va elevar el nivell d’estudis i de coneixements que adquirien tant mestres com alumnes.
Sens dubte aquests grans canvis no haurien estat possibles sense la llei que decreta la llibertat de càtedra
“Artículo 48. El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación. La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.”
El fet de permetre la llibertat de cátedra era tant important perquè volia dir que els mestres no estaven subjectes a cap doctrina ni del tipus religiosa ni política, tenien ple dret per ensenyar i debatre lliurement.
“Artículo 48. El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada. La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria. Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos. La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada. La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la vocación. La enseñanza será laica, hará del trabajo el eje de su actividad metodológica y se inspirará en ideales de solidaridad humana. Se reconoce a las Iglesias el derecho, sujeto a inspección del Estado, de enseñar sus respectivas doctrinas en sus propios establecimientos.”
El fet de permetre la llibertat de cátedra era tant important perquè volia dir que els mestres no estaven subjectes a cap doctrina ni del tipus religiosa ni política, tenien ple dret per ensenyar i debatre lliurement.
Els mestres també es van integrar a noves corrents pedagògiques que van influir sobre les maneres tradicionals d’ensenyar. Aquestes corrents tenien en comú que defensaven un aprenentatge més didàctic que combinava les ganes de jugar i de saber dels nens i també que es posicionaven en contra de l’educació que utilitzava els càstigs i premis per educar als nens.
També una de les obligacions principals dels mestres era respectar la personalitat del alumnes i mantenir la curiositat d’aquests alhora d’ensenyar-los noves coses i per aconseguir-ho a vegades feien les excursions a la natura per ensenyar d’una forma més pròxima i realista els temaris.
També una de les obligacions principals dels mestres era respectar la personalitat del alumnes i mantenir la curiositat d’aquests alhora d’ensenyar-los noves coses i per aconseguir-ho a vegades feien les excursions a la natura per ensenyar d’una forma més pròxima i realista els temaris.
En conclusió, els mestres es van convertir pràcticament en els homes més savis dels pobles i de les petites ciutats, i cal remarcar que molts d’ells es van implicar a nivellsocial i polític participant en les missions pedagògiques i en els projectes de millora de l’educació de l’estat alhora que transmetien els valors de la República.
Historia de la educación: Revista interuniversitaria, ISSN 0212-0267, Nº 8, 1989, págs. 167-180
No hay comentarios:
Publicar un comentario