FORMACIÓ DELS MESTRES DURANT EL FRANQUISME

El règim franquista volia assegurar-se de la fidelitat dels mestres a la nova Espanya. Per això tots aquells buits que van deixar els exiliats o condemnats a mort, van ser omplerts per gent, però no precisament del àmbit educatiu.

Per omplir aquests llocs es van fer convocatòries; la primera convocatòria per emplenar aquestes places va ser el 25 de març de 1939, i deixava molt clars els principis per poder accedir aquesta plaça: 

“ Dentro de los mismos grados de parentesco, haber  perdido mayor número de familiares por asesinato de los rojos o a consecuencia de su barbarie”, 

“Haber prestado servicios militares, como combatientes, en la actual guerra”.

D’aquesta manera s’asseguraven que els  mestres que estaven donant classe eren afins al règim i no implantaven idees contraries, comunistes o de llibertat sobre els alumnes. Per aquells mestres que havien exercit durant la II República van tenir cursos obligatoris, els quals el principal objectiu era fer un rentat de cervell, borrar totes les idees implantades durant la república, i un adoctrinament ensenyant els nous valors franquistes.

Durant un cert temps, tots els professors de la II República van assistir,  a un cura anomenat “Cursillo de Orientación y perfeccionamento del magisterio”, on es feien tot tipus de conferències, i les feien des de inspectors d’ensenyament fins a capellans responsables d’institucions religioses, passant per professors d’universitat i generals de l’exèrcit.

Aquest curs es va separar en tres blocs: el bloc religiós, el politicocívic i el educatiu formatiu.

En el bloc religiós es feien conferències com:

“ Las dos concepciones del mundo, de la historia y de la vida.
 El concepto materialista y el concepto espiritualista. 
Dios, su idea. 
El Panteísmo. Su existencia: el Ateísmo. Su unidad: el Politeísmo. 
La Religión natural.
Religión sobrenatural.

Los protestantes y la Biblia Jesucristo, centro de la historia de la humanidad.Divinidad de Nuestro Señor Jesucristo: sus pruebas.Recuerdo de los Mártires de la Escuela. Jesucristo,

ejemplar perfecto del maestro cristiano.

” veiem com amb aquestes conferències l’objectiu principal era adoctrinar al mestre o professor dintre un marc totalment religiós, i no poder qüestionar l’existència de Deu davant dels alumnes.

El bloc politicocívic: 

 “La familia. Su importancia capital en la formación de la nueva España. 

 La Falange Española Tradicionalista y la Escuela.
 ” veiem clarament com adoctrinen als mestres perquè transmetin uns determinats ideals, unes idees on les família es el més important, juntament amb la educació.

I el bloc educatiu formatiu:

“ Como despertar el catolicismo en la Escuela”,
“Diciplina escolar. Su importacnia en la obra educativa” i
“Como formar cristianamente a mis niñas”, entre molts altres punts. 
On altre cop tornem a veure reflectida la importància de la religió sobre la educació del franquisme, ja que el que busquen es inculcar valors religiosos.

Amb aquestes conferències el principal objectiu era aconseguir que tots el mestres de Espanya transmetessin aquests ideals als seus alumnes, així aconseguint unes generacions adoctrinades i educades sota un context totalment autoritari, franquista i sobre tot religiós.

Tot i que no tots el mestres aplicaven aquestes polítiques una gran majoria van acabar d’una manera o altre simpatitzatn amb el règim feixista.