ESGLÉSIA I FRANQUISME

L’educació ha estat sempre una eina més del sistema polític i també l’interés per dominar l’educació per diferents grups de poder. I a Espanya en casi totes les èpoques de la història l’educació ha estat relacionada amb l’església però durant  franquisme el poder de l’església sobre l’educació s’incrementa, com ara veurem.

En un principi, el règim franquista té el suport dels alemanys i els italians, però al 1945 en finalitzar la Segona Guerra Mundial, Franco es queda sense aliats, per tant busca el recolzament i el suport de l’Església Catòlica, en aquest moment la religió cristina a passa a formar part del sistema educatiu, i tornar agafar molta importància.

El juliol de 1945 es va aprovar la Ley de Educación Primaria on veiem una educació clarament catòlica. Al cap d’uns anys es va firmar el Concordat del 1953, (que va ser un acord internacional signat entre l’Estat espanyol i el Vaticà, en el qual les relacions entre el règim franquista i l’església Catòlica es fan més solides(es pot posar a peu de pagina)) aquest concordat suposa una entrega total del sistema educatiu espanyol a l’Església Catòlica, qui a canvi li dona un suport polític. En aquest moment neix oficialment el Estado Nacionalcatólica Español.

Si mirem alguns dels fragment d’aquest Concordat, podem veure com la religió es converteix en una matèria obligatòria per a tothom “El Estado español garantiza la enseñanza de la Religión Católica como materia ordinaria y obligatoria en todos los centros docentes, sean estatales o no estatales de cualquier orden o grado”, en aquest moment veiem com en un futur proper l’Església tornarà a tenir un gran poder sobre la població espanyola, ja que la educació es la base de totes les societats, i en aquell moment la religió es obligada per a tots el alumnes, també es cert que en aquest concordat donaven l’opció a les famílies de que el seus fills curessin la matèria de religió “ Serán despensados de tales enseñanzas los hijos de no católicos cuando lo soliciten sus padres o quienes hagan sus veces”, però a la vida real, pocs pares demanaven que els seus fils no fessin aquesta assignatura, ja que es podien trobar en problemes, ja que els podien acusar de dissidents del règim i en aquells anys no estava ben vist, anar en contra el règim i no tenir idees catòliques.

A partir d’aquest moment la religió catòlica es obligatòria per a tots els estudiants, tant en la educació Primària com en els d’ensenyament Mitjà, i inclús en algunes universitats trobem cursos “Las Universidades del Estado, de acuerdo con la competente Autoridad eclesiástica, podrán organizar Cursos sostematicos, especialment de Filosofía Escolástica, Sagrada Teología y Derecho Canónico, con programas y libros de texto aprobados por la misma Autoridad eclesiástica”, a part del fort poder de l’església catòlica sobre la educació, veiem com a part de la censura per part del règim franquista, també trobem una forta censura per part de l’església catòlica, ja que es prohibeixen tots aquells llibres que tenen idees atees o idees contradictories a la religió catòlica, tornem a veure com l’església catòlica té molta importància en l’ensenyament durant el franquisme.

També s’asseguren que els professors elegits per fer l’assignatura de religió siguin triat per l’església, però que estiguin pagats amb diners públics, inclús a les escoles militars hi havia la assignatura de religió “Cuando se trate de Escuelas o Centros Militares, la propuesta corresponderá al Vicario General Castrense” , el Vicario General Castrense, es aquell que exerceix en la jurisdicció eclesiàstica, però es dedica als cristians creients que estan al exèrcit. Una altre condició per poder exercir com a mestre o professor era haver cursat la matèria de religió.

Les institucions eclesiàstiques, també són les encarregades de escollir i dissenyar el contingut de la assignatura de religió, així s’asseguren que els alumnes estudien el que vol la Església Catòlica. A part del temari de classe, els alumnes també estaven obligat a assistir a una missa cada diumenge i quan hi havien festes Catòliques, com ara la resureció de Cristo, o bé a la Setmana Santa, si algun nen faltava missa sense cap motiu important, o una justificació dels pares, aquests nens eren castigats sense esbarjo durant una setmana.

Així, podem veure clarament com el franquisme i l’església van unir les seves forces i van aconseguir tirar endavant.  Podem dir que l’església era un dels pilars més importants de del franquisme, ja que tenia una gran influència sobre la població i va penetrar totalment en el sistema educatiu del moment, ja que com hem dit abans la religió catòlica va passar a ser matèria obligatoria en tots el centres escolars, tant estatals com no estatals .

http://www.protocolo.org/ceremonial/protocolo_religioso/concordato_con_la_santa_sede_27_agosto_1953_relaciones_estado_e_iglesia.html  (CONCORDAT DEL 1953)