CONTEXT HISTÒRIC DE LA II REPÚBLICA

ANTECEDENTS

Per tal d’entendre el canvi en l’educació que va suposar la II República hem fet un breu context històric explicat des dels punts de vista polític, econòmic, social, cultural i educatiu. Dels qual ens situarem primer en els fets que van tenir lloc a l’adveniment de la II República.

Per trobar els antecedents polítics ens remuntem a la crisi del sistema polític de la Restauració. La qual va ser el període en què van tornar al poder la línia monàrquica dels Borbons però que a causa dels conflictes econòmics internacionals i a l’ascens del feixisme en altres països europeus va esdevenir en una dictadura amb el suport del rei Alfons XIII dirigida pel militar Primo de Rivera. Però la dictadura va acabar de fracassar amb la dimissió de Primo de Rivera i els dos governs posteriors, el de Berenguer i el d’Aznar. Mentre la dictadura estava en plena decadència es van unir quasi tots els partits republicans de diferents parts d’Espanya per crear el pacte de Sant Sebastià el qual estipulava una unió per fer força contra la monarquia. Per reforçar el pacte de Sant Sebastià es va crear el Comité Revolucionari una organització dirigida per Alcala Zamora que es va encarregar de la fallida sublevació de Jaca l’agost de 1930. Davant d’aquests fets el rei Alfons XIII va intentar restaurar l’ordre però les eleccions del 12 d’abril de 1914 van portar la república dos dies més tard. El rei va abandonar Espanya i va passar els seus últims anys a Roma fins al 1941.

Des del punt de vista econòmic, Espanya es trobava en un període de crisi econòmica que venia arrossegant des de la pèrdua de les colònies d’Amèrica. Espanya a diferència de la resta de països d’Europa no havia tingut una veritable revolució industrial sinó que la majoria dels ingressos econòmics del país provenien del sector agrari i amb un escàs desenvolupament industrial localitzat en Catalunya, Madrid i el País Basc. Tot això sumat a la concentració oligàrquica del poder econòmic en mans de la burgesia industrial i sobretot a mans dels terratinents que controlaven grans parcel·les de terra impedia que Espanya pogués avançar com a potència econòmica dins del comerç internacional. En resum, constava d’un endarreriment econòmic causat per una dolenta integració al món capitalista.

Des de l’àmbit social, el gran descontent de la població conseqüència de l’explotació obrera va impulsar el moviment obrer que reivindicava per mitjà dels sindicats la millora de les condicions de treball. El proletariat animat per al triomf de la revolució russa de 1917 a convocar vagues i protestes en contra del sistema monàrquic- dictatorial.

Respecte als antecedents culturals hem de tenir en compte que el segle XX va ser tota una revolució cultural des del seu inici fins al seu final. Va estar ple de noves corrents literàries, artístiques, científiques…I va ser precisament aquest desenvolupament cultural el que va fer una forta oposició en contra de les repressions de la dictadura. Per una altra banda la millora de la premsa i l’aparició de la radio va suposar una nova manera de lluita intel·lectual en contra de la censura.

Per parlar dels antecedents educatius de la Segona República ens situarem primer en la llei d’instrucció pública més coneguda com Llei Moyano creada per Claudio Moyano en 1857. Va suposar el primer intent de modernització basada en els esquemes liberals de principi de segle. Aquesta llei va ser l’encarregada de regular l’ensenyança durant un segle. Va ser tan destacada perquè va introduir noves iniciatives que no s’havien plantejat fins llavors com que la finança de les escoles havia d’estar a càrrec de l’estat; va establir l'obligatorietat de la primera ensenyança dels sis als nou anys; la gratuïtat pels pobres; la creació de varius tipus d’escoles: completes, incompletes, de temporada i superiors; hi havia un institut per cada capital de província i el nivell acadèmic més alt que podies adquirir eren els graus universitaris, l’ensenyança superior i els cicles professionals. No obstant això, aquesta llei també reconeixia el dret de l’església a estar subjecta a l’educació i tot i ser la primera llei d’educació que reconeixia l’obligatorietat d’escolaritat de les nenes hi havia diferències entre les assignatures de les nenes destinades a aprendre les labors considerades femenines amb les dels nens destinades a aprendre nocions de treball i ofici. Però també la considerem tan important perquè va ser el primer intent real d’alfabetitzar a la població.

L’educació de la Segona República també va estar influenciada per les llibertats que es van decretar durant el sexenni revolucionari de 1868-1874. Es va permetre la llibertat de càtedra i es va produir una renovació de l’ensenyança que a partit d’aquell moment l’educació va deixar d’estar supeditada a l’església. Però tots aquests canvis produïts durant la primera República es van suprimir durant l’època de la Restauració de la qual destaquem a un important pedagog que no compartia els ideals repressors de la Restauració, Giner de los Rios el qual va ser el creador de la Institució de la lliure Ensenyança inspirat en la filosofia krausista. La ILE va articular un moviment renovador de l’educació connectat a les corrents pedagògiques de l’escola nova que començaven a circular pels països europeus. L’objectiu principal de la institució era formar persones capaces de basar la seva existència en un ideal harmoniós que explotes totes les facultats per tal de aconseguir homes honrats, treballadors i amb un nivell cultural alt.

En el període que segueix fins a la Dictadura un pedagog d’esquerres, Ferrer Guàrdia va ser un dels fundadors de l’escola nova que comptava amb els ideals d’una escola racional i laica que defensava una educació integral i autònoma del nen, la supressió del mètode de premis i càstigs i l’antidogmatisme en la cerca de la veritat i el coneixement tot això amb el marc coeducatiu i amb la igualtat de sexes. En conclusió, Ferrer Guàrdia va posar les bases per la futura educació de la república.

CONTEXT HISTÒRIC II REPÚBLICA

El 14 d’abril es va proclamar la II República la qual va durar des del 1931 fins 1939. Va passar per tres etapes diferents: el bienni progressista (1931-1933), el bienni rectificador (1933, 1936) i el front popular (1936-1939) . El primer

president de la República va ser Manuel Azaña, un socialista republicà, elegit a les eleccions de 1912 de les quals van provocar nous i revolucionaris canvis com el fet de reconèixer el dret del vot a la dona o la constitució de 1931 també coneguda com la Pepa que va ser considerada una de les constitucions més avançades del seu temps de caràcter laic, parlamentari i amb aspectes socialitzants. Gràcies a la qual Espanya va quedar políticament definida com una República democràtica de treballadors de tota classe.

BIENNI PROGRESSISTA 

El bienni progressista va ser l’impulsor de la majoria dels canvis produïts durant els pròxims anys. El govern va estar presidit per Manuel Azaña qui comptava amb un grup de socialistes, anarquistes i republicans amb els quals va desenvolupar un projecte de reformes per fer font a la crisi en la qual es trobava Espanya en aquell temps. La primera d’aquestes reformes va ser la de promoure un Estat laic per aquest motiu en la constitució es van afegir o canviar algunes lleis com els articles 3, 26 i 27 i altres lleis complementàries com la llei de Congregacions Religioses, la llei del Divorci tot i així la qüestió religiosa va desenvolupar en nous conflictes el maig de 1931 i va 

derivar a la crema de convents i esglésies donant mostres d’anticlericalisme popular. La següent reforma va ser l’agrària i l’objectiu d’aquesta va ser la redistribució de la propietat agrària amb l’intenció de satisfer als jornalers sense terres tot i que la seva aplicació va ser molt lenta. La reforma autonòmica va afectar principalment a les regions de Catalunya, País Basc i Galícia les quals van aconseguir concessió d’un estatut. La reforma militar tenia com a principal objectiu convertir espanya en un estat més civil i per tant es va reduir el nom d’oficials professionals facilitant un retir voluntari . També es van dur a terme reformes laborals per tal de millorar les condicions de treball d’obrers i campassin promogudes sobretot per l'ugetista Largo Caballero. I l'última aquestes reformes va ser l’educativa i política cultural la qual en matèria educativa va rebre influència de la Institució de la Lliure Ensenyança amb un programa que proposava un sistema educatiu unificat, públic, laic, progressivament mixta i gratuït almenys en l’ensenyança primària. Per la qual cosa es va realitzar un esforç econòmic per la formació de Mestres , la

construcció d’escoles, l’augment de les beques i la difusió de llibres a través de biblioteques públiques

Com a conseqüència de les reformes d’aquest primer bienni al període de temps de la II República se’l va anomenar l’Edat de Plata de la cultura espanyola el que per molts experts suposa el segon gran moment de la cultura espanyola darrere del Segle d’Or. No obstant tot l’esplendor va quedar paralitzat amb la dictadura franquista i la majoria d’intel·lectuals es van veure obligats a exiliar-se tot i que els que elegien quedar-se van ser o bé empresonats, o censurats, o assassinats.

Però aquest va ser aquest reformisme el que va fer que Azaña és guanyés a molts enemics en la dreta que ja havia començat a organitzar-se amb la caiguda de la monarquia. L’agost de 1932 el general Sanjurjo va fer un intent de cop d’Estat que no va donar resultat però que evidenciava la disconformitat d’alguns grups respecte al nou Govern. Des de l’extrema Esquerra, els anarquistes es van manifestar en contra del Govern pel seu caràcter burgès. La sublevació va tenir lloc a la localitat de Casas Viejas quan un grup de campassin van prendre el control de poble. El Govern va respondre amb una sagnant repressió que va fer impossible que el Govern d’Azaña és recuperes del desprestigi produït per la repressió. Tots aquests fets van contribuir a què el govern convoqués les eleccions del novembre de 1933 que van ser les primeres en la història d’Espanya en les quals es va reconèixer el dret al vot a les dones.

BIENNI RECTIFICADOR (1933-1936)

Les eleccions de 1933 es van resoldre amb el triomf de la coalició de centre-dreta dirigida pel Partit radical de Lerroux i la CEDA de Gil Robles. Aquesta nova etapa estava marcada per la inestabilitat governamental. Tanmateix la coalició vencedora es va dedicar a anul·lar les mesures que l’anterior bienni havia començat i aquest es el motiu pel qual també se’l coneix com a bienni rectificador o negre. Van començar parant el tràmit de l’autonomia catalana i van negar la tramitació d’un Estatut a la comunitat basca guanyant-se així l’antipatia dels ciutadans catalans i bascs. La següent mesura que van prendre va ser la contrareforma agraria en la que es van abaixar els sous dels jornalers augmentats durant el primer bieni el que va provocar un fort descontent entre els campesins que van manifestar amb vagues i manifestacions. Aquest fet també es va produir amb el moviment obrer a les ciutats però les organitzacions obreres és a dir els sindicats van ser fortament represaliats. Es va aprobar la Llei d’Amnistia que va afavorir als sublevats contra la República encapçalats per Sanjurjo en 1932. També es va produir una reforma militar que consitia en atreure militars de dubtosa lleialtat a la República i otorgar-los alts càrrecs militars.

Així doncs el bieni rectificador estaba envoltat d’una proliferació d’escandals de corrupción que van acabar esdevenint en la Revolució de 1934 la qual va consistir en un moviment liderat per socialistes amb el suport de la Generalitat, el PCE i la CNT que es va manifestar amb vagues i intents d’insurrecció sobretot a Catalunya i a Asturies. Les causes d’aquests successos, per una banda, van ser l’ingrès de tres ministres de la CEDA (Confederació Espanyola de les Dretes Autònomes) al govern. I per l’altra banda el context internacional espantava els sectors més progresistes amb l’ascens de Hitler al poder a Alemanya (1933)i de Dollfus a Austria com un avançametn del que odia succeir a Espanya. Finalment l'exèrcit va represaliar als participants de la Revolució cosa que va intensificar la diferència entre la dreta i l’esquerra.

A finals del 1935 van surtir a la llum escàndals de corrupción política com el d’estraperlo cosa que provocar l’enfonsament del govern de Lerroux i la necessitat d’eleccions. Així doncs, el febrero de 1936 van guanyar les eleccions el partit del Front Popular amb el 59% d’escons.

  

El FRONT POPULAR

  El govern de l’ultima etapa de la II República es va anomenar el Front Popular que es va extendre entre el febrero de 1936 fins al començament de la Guerra Civil al juliol del mateix any. Aquest nova coalició es va constituir exclusivament republicana. Azaña va substituir a Alcalà Zamora en la presidencia de la República. El més sorprenent d’aquesta coalició era l’heterogeinetat de la formació, ja que van col·laborar partits que s’havien dividit com en el cas dels socialistes. Durant el breu periode del Front Popular van adoptar destacar mesures com la de la concessió d’Amnistia als implicats a la Revolució d’octubre de 1934,. També es va restablir la validesa de l’Estatut català i es va intentar recuperar el programa reformista del primer bieni. . Van ser allunyats els militars sospitosos dels centres de poder. Però en aquest últim bieni la situación es va tornar tensa la mostra d’això són les més de 200 vagues i l’augment del terrorismoper part de les dues faccions. Aquests fets sumats al fallit cop d’estat de Franco van derivar en la Guerra Civil del juliol de 1936 fins a l’abril de 1939.