ANTECEDENTS
Per tal d’entendre fins a quin punt la dictadura franquista va resultar nefasta per a les dones, hem de conèixer la influencia que va tenir la Segona República en la millora dels drets de la dona en relació a la igualtat i les reformes legislatives durant el breu període de 1931 fins a 1939.
La Constitució de 1931 va marcar l’inici d’una revolució legislativa respecte a la igualtat jurídica entre homes i dones, un clar exemple seria l’article 25
“No podrán ser fundamentos de privilegio jurídico: la naturaleza, la filiación, el sexo, la clase social, la riqueza, las ideas políticas ni las creencias religiosas .”
I com a conseqüència d’això és reconeixia per primer cop en l’article 36 el dret al vot de la dona a Espanya que establia
“ Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes.”
Però el reconeixement al sufragi per la dona no va ser fàcil ni molt menys pacífic. Tot el contrari, només es va poder aconseguir en un abrupte debat a les Corts Constituents i gràcies a una coneguda diputada, Clara Campoamor. La majoria de partits progressistes es mostraven escèptics a concedir el vot femení ja que consideraven que la majoria de les dones votarien a partits de dretes i per això s’oposaven a atorgar el dret de votar.
“ Los ciudadanos de uno y otro sexo, mayores de veintitrés años, tendrán los mismos derechos electorales conforme determinen las leyes.”
Però el reconeixement al sufragi per la dona no va ser fàcil ni molt menys pacífic. Tot el contrari, només es va poder aconseguir en un abrupte debat a les Corts Constituents i gràcies a una coneguda diputada, Clara Campoamor. La majoria de partits progressistes es mostraven escèptics a concedir el vot femení ja que consideraven que la majoria de les dones votarien a partits de dretes i per això s’oposaven a atorgar el dret de votar.
D’altra banda, en l’àmbit del dret privat , l’article 43
“La familia está bajo la salvaguardia especial del Estado. El matrimonio se funda en la igualdad de derechos para ambos sexos, y podrá disolverse por mutuo disenso o a petición de cualquiera de los cónyuges, con alegación en este caso de justa causa".
Los padres tienen para con los hijos habidos fuera del matrimonio los mismos deberes que respecto de los nacidos en él.”
Reconeixia la igualtat drets dels dos sexes dins del matrimoni, així com la dissolució d’aquest a petició de qualsevol dels dos conjugues a partir de la llei del 2 de Març de 1932, en la que s’establi la igualtat dels fills, desapareixent la distinció entre fills legítims o il·legítims i s’acceptava el mutu consentiment per a la obtenció del divorci, . D’aquesta manera durant els anys 1932 i 1933 el 56% de demandes de divorci van ser presentades per dones al·legant causes com la separació de més de tres anys, el desemparament, els mals tractes, la conducta immoral o l’abandó. Aquesta llei va anar seguida de la llei del 28 de juny de 1932 en la qual es legalitzava el matrimoni civil.
“La familia está bajo la salvaguardia especial del Estado. El matrimonio se funda en la igualdad de derechos para ambos sexos, y podrá disolverse por mutuo disenso o a petición de cualquiera de los cónyuges, con alegación en este caso de justa causa".
Los padres tienen para con los hijos habidos fuera del matrimonio los mismos deberes que respecto de los nacidos en él.”
Reconeixia la igualtat drets dels dos sexes dins del matrimoni, així com la dissolució d’aquest a petició de qualsevol dels dos conjugues a partir de la llei del 2 de Març de 1932, en la que s’establi la igualtat dels fills, desapareixent la distinció entre fills legítims o il·legítims i s’acceptava el mutu consentiment per a la obtenció del divorci, . D’aquesta manera durant els anys 1932 i 1933 el 56% de demandes de divorci van ser presentades per dones al·legant causes com la separació de més de tres anys, el desemparament, els mals tractes, la conducta immoral o l’abandó. Aquesta llei va anar seguida de la llei del 28 de juny de 1932 en la qual es legalitzava el matrimoni civil.
Pel que respecta a l’àmbit professional, l’article 40 de la Constitució reconeixia el dret legítim de les dones per a exercir una professió assenyalant que
“Todos los españoles, sin distinción de sexo, son admisibles a los empleos y cargos públicos según su merito y capacidad, salvo las incompatibilidades que las leyes señalen.”
Tot i que aquesta llei va ser criticada pels sectors més conservadors que al·legaven motius com el deure biològic de la dona o el compliment de les obligacions familiars com el cuidar dels marit, nens o de la casa. Però gràcies a aquesta llei la dona va poder accedir a càrrecs que fins ara tenia prohibits com notaries, secretaris municipals, Procuradores dels Tribunals de Dret...
“Todos los españoles, sin distinción de sexo, son admisibles a los empleos y cargos públicos según su merito y capacidad, salvo las incompatibilidades que las leyes señalen.”
Tot i que aquesta llei va ser criticada pels sectors més conservadors que al·legaven motius com el deure biològic de la dona o el compliment de les obligacions familiars com el cuidar dels marit, nens o de la casa. Però gràcies a aquesta llei la dona va poder accedir a càrrecs que fins ara tenia prohibits com notaries, secretaris municipals, Procuradores dels Tribunals de Dret...
Aquest nou marc constitucional va suprimir altres lleis com la supressió del delit d’adulteri que deixava de reconèixer l’autoritat del marit matar els adúlters ni del pare a matar la seva filla i el corruptor.
També va quedar vetada la llei que reconexia la prostitució com a medi lícit de vida.
També va quedar vetada la llei que reconexia la prostitució com a medi lícit de vida.
Totes aquestes reformes permetien a les dones millora les seves condicions de vida ja que reconeixien drets fins ara vetats i es animaven a les dones a participar més extensament en la vida social i política.
SITUACIÓ DE LA DONA DURANT EL FRANQUISME
La situació de la dona durant la República va durar només 9 anys ja que amb l’arribada del fallit Cop d’Estat i com a conseqüència la Guerra Civil que finalment va acabar guanyant el bàndol franquista van retornar la donar a al seu rol tradicional, el de mare i esposa suprimint totes les millores obtingudes durant la Segona República i provocant una regressió en la igualtat i la llibertat de les dones.
El franquisme va suposar el retrocés per a tota la societat però el cert és que va incidir en el sotmetiment de la dona esborrant tot el que s’havia aconseguit i sobretot prenent-li a la dona la dignitat guanyada durant els passats anys. I va acabar amb aspectes bàsics per al desenvolupament d’una societat prohibint l’escola mixta, prohibint el treball nocturn a la dona, prohibir el treball a les dones casades al·legant “l’alliberament” del treball en les “fàbriques i tallers”, prohibint l’accessió als treballs liberals o de funcionament pública com advocats de l’estat, diplomàtics, jutges, magistrats...
Així doncs, és va derogar la llei que permetia el matrimoni civil i la llei del divorci, es va penalitzar l’avortament, l’adulteri i el concubinat. També es va incrementar la majoria d’edat fins als 25 anys de manera que la dona jove era obligada a restar dins l’hogar patern fins el moment de casar-se o d’entrar en un convent.
Recolzant aquestes premisses l’Estat va el·laborar tota una legislació misògina sustentada en l’autoritat del pare i del marit i totalment discriminatòria per la dona.
Les dones quedaven estrictament lligades a una posició de subordinació recloses a l’àmbit domèstic i excloses de la vida social, política, econòmica i cultural.
Les dones quedaven estrictament lligades a una posició de subordinació recloses a l’àmbit domèstic i excloses de la vida social, política, econòmica i cultural.
Precisament l’adoctrinament de la dona es va realitzar a través d’un organització femenina, anomenada la Sección Femenina de Falange Espanyola que es va convertir en una eina de control i de difusió per a l’ideologia del règim.
La principal tasca d’aquesta organització consistia en controlar l’educació que rebien les dones en les escoles, una ensenyança basada en la submissió i en l’inferioritat. L’educació de la dona acabava quan aquesta finalitzava l’educació obligatòria i esperava el moment alt de la seva vida, el matrimoni.
La principal tasca d’aquesta organització consistia en controlar l’educació que rebien les dones en les escoles, una ensenyança basada en la submissió i en l’inferioritat. L’educació de la dona acabava quan aquesta finalitzava l’educació obligatòria i esperava el moment alt de la seva vida, el matrimoni.
Aquesta organització es va convertir en la principal alhora de transmetre els valors morals i polítics de la dictadura de Franco i va servir com a una eina de control amb l’objectiu de garantir el compliment de la missió de les dones, l’obediència i la submissió de les dones als homes. Aquest punt és pot demostrar a través de les paraules de Pilar Primo de Rivera “Hay que volver a poner al hombre los pies sobre la tierra. Y para la mujer la tierra es la familia. Por eso, además de darles a las afiliadas la mística que las eleva, tenemos que apegarlas con nuestras enseñanzas a la labor diaria, al hijo, a la cocina, al ajuar, a la huerta, tenemos que conseguir que encuentre allí la mujer toda su vida y el hombre todo su descanso. La base principal de los estados es la familia, y por tanto el fin natural de todas las mujeres es el matrimonio. Por eso la Sección Femenina tiene que prepararlas para que cuando llegue ese día para ellas, sepan decorosamente dirigir su casa y educar a sus hijos conforme a las normas de la Falange, para que así, transmitidas por ellas de una en otra generación llegue hasta el fin de los tiempos”.
Pilar Primo de Rivera també assenyalava que
“Metidas en casa habréis hecho más que todos los discursos”
En torn a la generositat
“Es sin duda nuestro movimiento el que en cierto aspecto esencial asume mejor un sentido femenino de la existencia. En su espíritu de abnegación, abnegación que significa renuncia a las satisfacciones sensuales en homenaje a un orden superior”.
“Es sin duda nuestro movimiento el que en cierto aspecto esencial asume mejor un sentido femenino de la existencia. En su espíritu de abnegación, abnegación que significa renuncia a las satisfacciones sensuales en homenaje a un orden superior”.
I del silenci
“Todos los días debíamos dar gracias a Dios por habernos privado a la mayoría de las mujeres del don de la palabra, porque si lo tuviéramos quién sabe si caeríamos en la vanidad de exhibirlo en las plazas”.
El franquisme no només va afectar a la situació social i porfessional de la dona sinó que va passar a ser considerada inferior a nivell jurídic, sobretot en quatre en àmbit; el Dret de família, el Dret Penal, el Dret a l’Educació i el Dret del Treball.
hla bhj jk shk fhkasbfk h bsha shd hqsjb f ik sa u ns uaf b hha uasb
ResponderEliminartu que idioma avlas oedaco de 9ut4
Eliminar