Els nous valors que van sorgir amb la República no només van afectar a les llibertats individuals sino que va significar tota una revolució en la cultura i en l’educació. Podem veure com es van introduir nous canvis en l’escola republicana a la que qualifiquem també com escola única.
L’escola única apareix per primer cop en Alemanya a finals del segle XIX amb l’Associació Alemanya de l’Escola Única, tot i que el suport pedagògic es troba en pensadors idealistes com Plató, Comenio, Pestalozzi, Schleiermacher i en els creadors de l’educació nacional com Condorcet i Fitche, la seva difusió va ser obra dels partits populars, socialdemòcrates i socialistes que defensaven la protecció de l’estat en contra de les escoles que afavorien a les classes més benestants.
L’escola única representava una institució bàsica comuna que aplegués a tots els nens sense distinció de sexe, posició econòmica i social o religiosa.
Encara que alguns sectors més conservadors criticaven l’escola única acusant a l’estat de monopolitzar l’ensenyança. Tot i així els aspectes positius d’aquest nou tipus de sistema escolar igualitari van superar i deixar enrere les crítiques. L’escola única té com a principal objectiu la fusió de totes les classes socials, de totes les forces polítiques, de totes les confessions religioses en una unitat espiritual superior.
Un dels artífex de la divulgació de l’escola única a Espanya va ser Lorenzo Luzuriaga, un intel·lectual que havia tingut com a mestre a Giner de los Ríos cap al 1908, i més tard va arribar a ser mestre de la Institució Lliure d’Ensenyança . Luzuriaga després d’haver estat dos anys a Alemanya va tornar i es va incorporar a la Lliga d’Educació Política i a l’Escola Nova de Nuñez Arenas. Va col·laborar en varies revistes com “Generación 1914” o la "ILE". Va dur a terme una intensa activitat de publicista en temes relacionats amb l’educació, difonent a Espanya les idees de l’Escola Única. En relació a la política va crear el programa educatiu de la Segona República espanyola, en el que va renovar tota la tècnica del sistema educatiu , la metodologia dels educadors i les eines al servei dels educadors.En la seva obra més famosa L’escola Única, publicada al 1931, va proposar una alternativa revolucionaria a l’educació amb el fi d’unificar en l’escola el que la societat divideix basant-se en quatre àmbits:
l’escola unificada, l’escola activa, l’escola laica i l’escola bilingüe.
En relació a les institucions l’escola unificada pretenia la unió de diferents institucions i graus educatius, sense la pèrdua de la identitat individual, i que s’acabaria convertint en una escola bàsica i comuna per a tothom i amb la vertebració entre l’educació primària i la secundaria i la facilitació d’accés a la universitat.
Pel que respecta als alumnes es voldria establir la igualtat entre tots els alumnes independentment de la condició social, religiosa o de sexe, el que implicaria també la gratuïtat de l’ensenyament, la supressió de l’ensenyança confessional, la implantació del règimes de coeducació i la selecció en base a les qualitats personals de cada alumne. Els mestres, per tant, haurien de tenir una formació universitària amb una considerable millora de la metodologia del sistema educatiu emprat fins aquells moments.
Des dlel punt de vista administratiu totes les funcions administratives haurien de recaure en un Ministeri d’educació nacional recolzat amb la creació d’un Consell Nacional d’Educació.
L’ESCOLA ACTIVA
El terme d’escola activa indica una dimensió didàctica que la República adoptarà de les escoles europees i americanes que practicaven el model de “l’Eduació Nova”. Les escoles actives seran un lloc de treball personal, tallers on el nen tingui la oportunitat de desenvolupar els sentits i l’esperit i en el que els laboratoris, biblioteques i museus seran llocs per investigar, col·leccionar o llegir.
Els precedents de l’escola activa els hem de buscar en les doctrines pedagògiques de Maria Montessori, Decroly, Claparède, Dewey i la escola del treball de Kerschensteir, però el seu gran difusor va ser Adolphe Fèrriere qui va definir el principi fonamental sobre el que es concebia de l’escola activa “Hi ha una diferència fonamental entre l’escola activa i els altres mètodes pedagògic. Pot dir-se d’aquests que són, en efecte, uns mètodes; i que de l’altra es pot dir que és el mètode pedagògic fundat en la psicologia del nen.”
Els precedents de l’escola activa els hem de buscar en les doctrines pedagògiques de Maria Montessori, Decroly, Claparède, Dewey i la escola del treball de Kerschensteir, però el seu gran difusor va ser Adolphe Fèrriere qui va definir el principi fonamental sobre el que es concebia de l’escola activa “Hi ha una diferència fonamental entre l’escola activa i els altres mètodes pedagògic. Pot dir-se d’aquests que són, en efecte, uns mètodes; i que de l’altra es pot dir que és el mètode pedagògic fundat en la psicologia del nen.”
L’escola activa té com conceptes bàsics la llibertat, la natura, el treball, els jocs, els interessos del nen i la tolerància. I reconeixia les diferències individuals que tenia en compte les qualitats de cadascú, les motivacions i el desenvolupament psicològic de cada nen. Per tal de complir amb quests conceptes l’escola activa ha de seguir el plantejament didàctic proposat per Fèrriere que es basa en determinar científicament els tipus psicològics* dels nens, en establir experimentalment les etapes que seguieix l’esperit infantil per adquirir coneixements tècnics, classificar la manera de procedir segons el tipus, escriure obres de consulta en els quals els nens trobin la indicació dels mitjans adquirits, organitzar les classes de manera que es propicií el treball individual i fundar la selecció de les capacitats i la orientació professional sobre una base científica i objectiva.
Manuel Bartolomé Cossío va ser membre de la ILE durant la II República i va defensar la corrent pedagògica de l’escola activa convençut de que la revolució social només es podria produir a través prèvia revolució educativa com ja afirmava anys abans Giner de los Ríos i així acabar amb el fanatisme, la ignorància, la superstició i la intolerància. Tot això ho va assolir la II República i va quedar plasmat en l’article 48 de la Constitució de 1931.
"El servicio de la cultura es atribución esencial del Estado, y lo prestará mediante
instituciones educativas enlazadas por el sistema de la escuela unificada.
La enseñanza primaria será gratuita y obligatoria.
Los maestros, profesores y catedráticos de la enseñanza oficial son funcionarios públicos.
La libertad de cátedra queda reconocida y garantizada.
La República legislará en el sentido de facilitar a los españoles económicamente
necesitados el acceso a todos los grados de enseñanza, a fin de que no se halle condicionado más que por la aptitud y la votación.”
*Van ser denominades, pel psicòleg Carl Gustav Jung, tipus psicològics aquelles les quatre funcions principals de consciencia, dos d’elles del tipus perceptiu: sensació i percepció i les altres dos del tipus racional: pensament i sentiment.
ESCOLA LAICA
Però el reconeixement oficial d’una escola laica suposava alliberar a l’escola de l’adoctrinament i de la imposició de la dogma catòlica com a normes morals. La ILE va ser la primera en defensar una escola allunyada de qualsevol dogma religiosa.
La idea d’una escola universal amb principis de laïcisme ja va donar el pas decisiu amb els canvis introduïts arrel de la Revolució Francesa de 1789 defensada sobretot per Condorcet davant de l’Assamblea.
"La religión será enseñada en los templos por los ministros respectivos de los diversos cultos y que el lugar de aquella lo ocupen en la escuela la moral y el derecho naturales, racionales"
A Espanya després de la proclamació de la República va aparèixer el primer decret sobre la obligatorietat de la Instrucció Pública en el que mostrava el caràcter laic que i es va reforçar amb el missatge que va transmetre Rodolf LLopis
" La Escuela ha de ser laica. La Escuela, sobre todo, ha de respetar la conciencia del niño. La Escuela nopuede ser dogmática ni puede ser sectaria. Toda propaganda política, social, filosófica, y religiosa quedaterminantemente prohibida en la Escuela. La Escuela no puede coaccionar las conciencias. Al contrario hade respetarlas. Ha de liberarlas. Ha de ser lugar neutral donde elniño viva, crezca y se desarrolle sinsojuzgaciones de esa índole"
L’ESCOLA BILINGÜE
Havien passat quinze dies de la proclamació de la República quan Marcelino Domingo, un mestre, periodista i polític, va destacar la importància d’una ensenyança que sorgís arrel dels coneixements lingüístics del nen, el que implicava admetre i acceptar la realitat plural de l’estat Espanyol.
Aquest fet no significava només acceptar les diferents teories pedagògiques i psicològiques sobre la millor manera d’educació a partir de la llengua materna sinó que també implicava una concepció d’estructura i d’organització de l’Estat diferent però que amb el qual no deixava de perdre el seu sentit unitari.
Tot el contrari es respectaven les llengües i dialectes de cada comunitat i per aquest fet es donava a entendre que es comprenien els sentiments reivindicatius nacionalistes, cosa que podem comprovar en l’article 50 de la Constitució del 31.
Tot el contrari es respectaven les llengües i dialectes de cada comunitat i per aquest fet es donava a entendre que es comprenien els sentiments reivindicatius nacionalistes, cosa que podem comprovar en l’article 50 de la Constitució del 31.
" Las regiones autónomas podrán organizar la enseñanza en sus lenguas respectivas, de acuerdo con las
facultades que se concedan en sus Estatutos. Es obligatorio el estudio de la lengua castellana, y ésta se
usará también como instrumento de enseñanza en todos los centros de instrucción primaria y secundaria de
las regiones autónomas".
No hay comentarios:
Publicar un comentario