Tabla 1
L`Analfabetisne a Espanya 1900-1940
La primera d’elles va ser a través de l’organisme escolar, el qual englobava l’escola materna, la primera ensenyança, la segona ensenyança i els estudis optatius a la universitat. La segona forma de difondre els coneixements van ser les missions pedagògiques que s’encarregaven de portar la cultura a tots aquells llocs, pobles rurals allunyats de les ciutats, que tenien dificultats amb els nous mètodes d’ensenyament i no tenien gaires oportunitats de culturitzar-se.
I l’última manera de difondre la cultura van ser les colònies escolars que ajudava als nens a interactuar entre ells i a aprendre de manera més didàctica.
L’EDUCACIÓ
Els canvis i reformes que va dur a terme la II República van abastar diversos àmbits, començant per integrar els valors que es van establir amb l’adveniment de la República i que es van traslladar al model d’escola republicana. La qual demanava una escola unificada de caire gratuït i públic, apartat de l’església és a dir, laic i co-educativa, és a dir, que els nens i les nenes estudiaven junts. Una de les altres reformes que va desenvolupar la República va ser l’organització de l’educació.
El programa del qual va estar inspirat en els escrits de Luzuriaga que com ja havíem mencionat va ser un pedagog que formava part de l’associació de la Instrucció de la Lliure Ensenyança que defensava la importància de l’educació. Així doncs, l’ensenyança va estar repartida en tres graus.
El primer grau es va anomenar Ensenyança Primària i comprenia dos cicles, un dels quatre als sis anys amb institucions preescolars i d’assistència infantil caràcter voluntari i l’altre, dels sis als vuit anys que es va anomenar escola bàsica i era obligatòria i comú.
Els segon grau constituïa l’ensenyança secundaria que també comptava amb dos cicles, dels 12 als 15 anys com una ampliació de l’escola bàsica amb una petita iniciació a la preparació professional i el segon cicle dels 15 als 18 tenia l’objectiu de preparar per a l’ensenyança superior dividint-se en tres grups: científic, tecnològic i humanístic.
El tercer grau serà l’ensenyança universitària que atendrà l’educació dels adults per mitjà de l’alfabetització, cursos elementals tecnològics, de cultura general, i cursos superiors especials de caràcter universitari, científic, literari i tecnològic.
Una altra de les reformes que van realitzar va ser crear nous cursos per renovar els mètodes i els coneixements que tenien els professors i el fet de demanar el batxillerat a aquelles persones que volien ser mestres, cosa que va millorar el nivell de l’ensenyança radicalment.
Un altre dels fets importants que va permetre la República va ser la llibertat de càtedra en la que els mestres podien ensenyar i debatre sense estar limitats per doctrines o institucions.
I l’augment del sou dels mestres reconeixent així la importància que tenia el seu treball en relació a la societat i a la política ja que fins llavors no havien tingut cap mena de reconeixement i el seu sou era ínfim en comparació a l’esforç que requeria el seu treball, i d’aquí ve la coneguda frase “cobres menys que un mestre d’escola” .
Així doncs, una altra de les reformes que el Govern de la República va ser la nombrosa construccions d’escoles ja que un dels objectius polítics era escolaritzar al major nombre possible de nens i nenes.
Tanmateix, aquests canvis no s’hagueren pogut dur a terme sense la inversió de grans quantitats de diners en l’educació (Tabla 2 )cosa que demostra la importància que van atorgar a l’ensenyança no només al fet de aprendre matèries sinó que també la van considerar una eina de cara al futur de la societat.
Tabla 2
Inversió de diners en l’educació 1929-1975
El programa del qual va estar inspirat en els escrits de Luzuriaga que com ja havíem mencionat va ser un pedagog que formava part de l’associació de la Instrucció de la Lliure Ensenyança que defensava la importància de l’educació. Així doncs, l’ensenyança va estar repartida en tres graus.
El primer grau es va anomenar Ensenyança Primària i comprenia dos cicles, un dels quatre als sis anys amb institucions preescolars i d’assistència infantil caràcter voluntari i l’altre, dels sis als vuit anys que es va anomenar escola bàsica i era obligatòria i comú. Els segon grau constituïa l’ensenyança secundaria que també comptava amb dos cicles, dels 12 als 15 anys com una ampliació de l’escola bàsica amb una petita iniciació a la preparació professional i el segon cicle dels 15 als 18 tenia l’objectiu de preparar per a l’ensenyança superior dividint-se en tres grups: científic, tecnològic i humanístic.
El tercer grau serà l’ensenyança universitària que atendrà l’educació dels adults per mitjà de l’alfabetització, cursos elementals tecnològics, de cultura general, i cursos superiors especials de caràcter universitari, científic, literari i tecnològic.
Una altra de les reformes que van realitzar va ser crear nous cursos per renovar els mètodes i els coneixements que tenien els professors i el fet de demanar el batxillerat a aquelles persones que volien ser mestres, cosa que va millorar el nivell de l’ensenyança radicalment.
Un altre dels fets importants que va permetre la República va ser la llibertat de càtedra en la que els mestres podien ensenyar i debatre sense estar limitats per doctrines o institucions.
I l’augment del sou dels mestres reconeixent així la importància que tenia el seu treball en relació a la societat i a la política ja que fins llavors no havien tingut cap mena de reconeixement i el seu sou era ínfim en comparació a l’esforç que requeria el seu treball, i d’aquí ve la coneguda frase “cobres menys que un mestre d’escola” .
Així doncs, una altra de les reformes que el Govern de la República va ser la nombrosa construccions d’escoles ja que un dels objectius polítics era escolaritzar al major nombre possible de nens i nenes.
Tanmateix, aquests canvis no s’hagueren pogut dur a terme sense la inversió de grans quantitats de diners en l’educació (Tabla 2 )cosa que demostra la importància que van atorgar a l’ensenyança no només al fet de aprendre matèries sinó que també la van considerar una eina de cara al futur de la societat.
Tabla 2
Inversió de diners en l’educació 1929-1975
El franquismo, la escuela y el maestro (1936-1975)
Historia de la educación: Revista interuniversitaria, ISSN 0212-0267, Nº 8, 1989, págs. 167-180
LES MISSIONS PEDAGÒGIQUES
Garcia Lorca
“Es natural que queráis saber antes de empezar quiénes somos y a qué venimos. No tengáis miedo. No venimos a pediros nada. Al contrario; venimos a daros de balde algunas cosas. Somos una escuela ambulante que quiere ir de pueblo en pueblo. Pero una escuela donde no hay libros de matrícula, donde no hay que aprender con lágrimas, donde no se pondrá a nadie de rodillas, donde no se necesita hacer novillos. Porque el Gobierno de la República que nos envía, nos ha dicho que vengamos ante todo a las aldeas, a las más pobres, a las más escondidas, a las más abandonadas, y que vengamos a enseñaros algo, algo de lo que no sabéis por estar siempre tan solos y tan lejos de donde otros lo aprenden, y porque nadie, hasta ahora, ha venido a enseñároslo: pero que vengamos también, y lo primero, a divertiros. Y nosotros quisiéramos alegraros, divertiros casi tanto como os alegran y divierten los cómicos y los titiriteros. Nuestro afán seria poder traeros pronto también un teatro, y tenemos esperanza de poder lograrlo”.
Luis Cernuda en les Missions pedagògique
En les Missions també col·laboraven de manera altruista destacats intel·lectuals poetes i artistes com Federico García Lorca, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre i molts més. Aquests intel·lectuals també organitzaven activitats culturals representacions teatrals, exposicions, recitals de poesia, etc. Però les missions no només organitzaven activitats per a la gent sinó que també s’encarregaven de construir biblioteques fixes i circulants amb el fi d’estendre la cultura del llibre i d’aficionar a la gent a la lectura. Les biblioteques intentaven ser lo més variades possible i agrupaven obres de diferents caràcters com de obres de literatura universal i espanyola, clàssica i moderna, d’art, de ciències aplicades, història, geografia, infantil, diccionaris... Però l’activitat que més sorprenia a la gent eren les projeccions de pel·lícules, el cinema, perquè en la majoria de pobles no havien sentit parlar del cinema, de fet, la gran majoria de pobles no tenien el·lectricitat cosa que les missions va remeiar portant commutadors i transformadors. I el fet de veure per primer cop com les imatges capturades en una pantalla es movien impressionava a la gent i els creava noves emocions.
En les Missions també col·laboraven de manera altruista destacats intel·lectuals poetes i artistes com Federico García Lorca, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Luis Cernuda, Vicente Aleixandre i molts més. Aquests intel·lectuals també organitzaven activitats culturals representacions teatrals, exposicions, recitals de poesia, etc. Però les missions no només organitzaven activitats per a la gent sinó que també s’encarregaven de construir biblioteques fixes i circulants amb el fi d’estendre la cultura del llibre i d’aficionar a la gent a la lectura. Les biblioteques intentaven ser lo més variades possible i agrupaven obres de diferents caràcters com de obres de literatura universal i espanyola, clàssica i moderna, d’art, de ciències aplicades, història, geografia, infantil, diccionaris... Però l’activitat que més sorprenia a la gent eren les projeccions de pel·lícules, el cinema, perquè en la majoria de pobles no havien sentit parlar del cinema, de fet, la gran majoria de pobles no tenien el·lectricitat cosa que les missions va remeiar portant commutadors i transformadors. I el fet de veure per primer cop com les imatges capturades en una pantalla es movien impressionava a la gent i els creava noves emocions.
Entre altres de les activitats que més agradaven també destacava el teatre que era ambulant, elemental, fàcil de muntar i es representava a l’aire lliure. Entre un dels artistes que van participar en les Missions, col·laborant amb les seves obres de teatre, trobem a Federico García Lorca qui dirigia la companyia teatral “La Barraca” creada per ell mateix. Sobretot representava obres clàssiques, les més famoses eren “La Vida es Sueño de Calderón de la Barca”, “El burlador de Sevilla de Tirso de Molina”, “Fuenteovejuna i El Caballero de Olmedo de Lope de Vega” , “Fiesta del Romance” que incorporava pàgines d’Antonio Machado i de Lope de Vega” i moltes més. Una altra de les activitats més curioses era la del museu circulant que intentava apropar l’art pictòric a la gent. Traslladaven còpies ben fetes de les obres més famoses en camions als pobles. Alguns dels quadres eren de pintors famosos com el Greco, Murillo, Goya, Velázquez, etc. Mentre les ensenyaven feien una breu descripció del context de les obres i de les tècniques emprades per pintar-les. Per acabar l’exposició regalaven fotografies de les obres com a record de les obres.
En conclusió, aquestes activitats servien per acostar a la gent dels pobles que vivien apartats de les ciutats i de les zones culturals a un altre món ple de cultura que fins aquell moment desconeixien.
Però malauradament aquesta iniciativa només es va dur a terme durant els primers quatre anys de la II República perquè amb l’arribada del bienni conservador l’any 1934 es van parar les missions i moltes de les reformes proposades durant el primer bienni.
Així es demostra amb els pressuposts que es van dedicar a les missions pedagògiques dels anys 1931-1940. (Tabla 3)
Però malauradament aquesta iniciativa només es va dur a terme durant els primers quatre anys de la II República perquè amb l’arribada del bienni conservador l’any 1934 es van parar les missions i moltes de les reformes proposades durant el primer bienni.
Així es demostra amb els pressuposts que es van dedicar a les missions pedagògiques dels anys 1931-1940. (Tabla 3)
Canes Garrido, Francisco, ‘Las Misiones Pedagógicas: Educación Y Tiempo Libre En La Segunda República’, Revista complutense de educación, 4 (1993), 147–68
LES COLÒNIES ESCOLARS
Les colònies escolars van ser una altra manera de difondre l’educació, potser la més curiosa, però no només s’encarregaven d’ensenyar als nens sinó que també estaven destinades a atendre els nens més desfavorits de la societat. Les colònies eren com unes vacances on els nens s’anaven durant quinze dies o tot un més a zones naturals com la platja o la muntanya i aprenien mentre realitzaven activitats que els permetia actuar de manera més lliure.
Així doncs va ser una mesura revolucionària que s’encarregava d’ajudar a tos aquells nens que provenien de famílies amb dificultats econòmiques i que la societat havia marginat. L’impulsor d’aquest projecte va ser Cossío, com ja havíem dit abans, un impulsor de moltes de les reformes educatives del primer bienni i membre de la ILE.
Cossío va pronunciar aquestes paraules explicant els motius de la creació de les colònies escolars
“atender, ante todo, a aquellos niños que comienzan a tener escrófulas, que guardan oculto el germen de la tuberculosis, y especialmente a los consumidos por una mala y escasa alimentación, o por condiciones insalubres de la casa y de todo su régimen de vida; a aquellos que, para contener el mal, para fortalecer la naturaleza, para prevenir la enfermedad, más que para curarla, necesitan, como únicos remedios, aire fresco y puro, habitación sana, alimento sustancioso, movimiento, juego y alegría. Reconocíase también la absoluta necesidad de combinar con la higiene la educación, hacer que un elemento pedagógico presidiese a esta obra, sin lo cual, tratándose de niños, queda siempre, sin duda alguna, incompleta. Había, en suma, que asociarla a la escuela...” La importància que van donar a l’educació i a tots els projectes que van crear com les colònies escolars tenen un transfons humanitari que buscaven el benestar físic i psíquic dels nens.
Les colònies escolars es realitzaven a la muntanya o a la platja perquè eren ambients naturals allunyats de les ciutats que permetia als nens sanar-se i els estimulava a aprendre de manera més didàctica . En les cases de colònies els nens ajudaven a les labors de neteja i també es formaven equips de per realitzar treballs d’agricultura, tenir cura del bestiar o de netejar les eines de treball. Els nens també dibuixaven sobre les activitats que havien fet durant el dia i després havien alguns nens que s’encarregava de relatar les activitats com si fossin cronistes. Les activitats que duien a terme amb el mestre eren les de caire educatiu com les lectures en veu alta de llibres. Però el mestre també s’encarregava de portar-los d’excursió per la platja o la muntanya.
Les colònies escolars també van ser molt important durant la Guerra Civil perquè davant la pobresa i el perill de les bombes va significar una sortida on els nens podien estar més protegits i alimentats. En conclusió, les colònies pedagògiques van significar un suport educatiu però el més important, una iniciativa que s’encarregava de protegir i de cuidar als nens que vivien envoltats de pobresa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario